Diego ha estat una persona imprescindible per a ASPROMIVISE i per als qui hem tingut la sort de conèixer-lo. Lluny queda l’any 2004 quan va entrar a la Junta Directiva, amb molta il·lusió i ganes de treballar per avançar cap a una nova forma d’entendre la Diversitat Funcional. L’objectiu; buscar un model llunyà del paternalisme on predominen els drets i no la “caritat”. Es va bolcar en els projectes inclusius, dedicant molt de temps personal. I tot sempre a la segona fila, sense donar la cara, treballant per fer el bé i no buscant cap protagonisme. Ha estat el tresorer de l’associació durant 15 anys i gràcies a ell, i sols a ell, la loteria, tan necessària, continua distribuint-se cada mes.
En tots aquestos anys ens ha deixat rics en moltes experiències i virtuts. Persona alegre, amb un gran sentit de l’humor. De grans conviccions polítiques i socials però capaç d’entendre’s en persones d’ideologies totalment oposades a les d’ell. Sense fugir dels debats de temes polèmics però amb gran capacitat de respecte i fina ironia. Diguent el que pensava, però allunyat de la frontera amb l’ofensa. Fidel i respectuós. Vivia la seua relació amb la Diversitat Funcional amb realisme i normalitat, amb felicitat. Tenia un tracte exquisit amb tothom, incloent als usuaris del nostre Centre Ocupacional, a qui tractava com adults que són.
És difícil expressar el dolor que sentim, la pèrdua tan gran que ets per a ASPROMIVISE i per cadascú de nosaltres. T’estimem i sempre t’estimarem. I saps, el teu record, inclús en estos moments tan durs ens du a un somriure intern, aquell que tu sempre eres capaç de provocar.
Per totes aquestes coses GRÀCIES, MIL GRÀCIES.
DIEGO, ETS IMPRESCINDIBLE.
Que la seua memòria ens servisca d’exemple.
