Congrés organitzat per la Universitat de València.
Sembla que la unió que s’ha generat entre l’educació i Aspromivise no té límits. Al I Congrés Internacional de Filosofia de l’Activitat Física, l’Esport i el Joc, organitzat per l’Asociación Española de Filosofia del Deporte i la Universitat de València l’entitat de la Costera ha tingut el seu protagonisme.
No és la primera vegada que ponents com Natxo Pastor, Jesús Sánchez, Martin Barberà i Sara Ferrando imparteixen docència a entitats com la Universitat. En aquest cas al primer congrés internacional de filòsofs de l’esport han tingut el seu espai per tal de mostrar que a través de l’educació i l’esport es poden inculcar valors on la diversitat pren protagonisme. Més de 40 professors de filosofia de l’esport de diferents universitats tant estatals com llatinoamericanes han pogut escoltar la ponència que tots estos esportistes pogueren impartir junt a la seua entrenadora Marta Córdoba a la Facultat de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport. Una classe totalment pràctica i vivencial a través de la Boccia que va pretendre mostrar que també existeix una altra forma de practicar esport i que aquesta porta implícit un aprenentatge en valors que difícilment altres situacions poden generar
Un congrés que naix amb el compromís de l’Associació Espanyola de Filosofia de l’Esport d’enfortir el diàleg entre la filosofia, l’activitat física, l’esport i la pràctica lúdica i educativa. Un espai d’encontre internacional i interdisciplinari que tenia com a finalitat impulsar noves perspectives teòriques i pràctiques.
Doncs en aquest espai va prendre protagonisme Aspromvise a través del seu equip encapçalat per Marta Córdoba. Tal i com comentava Pere Molina, professor de la Universitat de València i membre del comitè organitzador del Congrés “l’esport s’ha construït al voltant de valors com l’eficiència, la superació individual o l’èxit competitiu. En este relat hi ha persones que queden habitualment als marges: aquelles que no encaixen en el model del cos ‘apte’, ‘ràpid’, ‘fort’, ‘eficient’ o ‘competent’. Però quan ASPROMIVISE genera activitats com la que es mostra al congrés, el missatge és justament el contrari: que totes les persones tenen dret a ocupar l’espai públic, a jugar, a moure’s, a gaudir i a ser mirades no des de la carència, sinó des de la dignitat.”
El mateix Pere Molina al referir-se a la participació d’Asrpomivise al congrés, de la seua exposició pràctica deia que “la boccia és un esport que qüestiona moltes de les idees tradicionals sobre què significa competir i sobre què entenem per habilitat esportiva. I ho fa d’una manera especialment valuosa: demostrant que la inclusió no és caritat ni exhibició, sinó reconeixement mutu. Quan persones amb diversitat funcional entren en un congrés universitari no com a objectes d’estudi, sinó com a protagonistes d’una experiència esportiva i humana, alguna cosa es transforma. La universitat deixa de mirar “des de fora” i comença a escoltar”.
Que important és que la filosofia de l’esport no es limite a debats abstractes sobre l’olimpisme, la competició o l’elit. Sinò que s’interrogue sobre qui queda fora de l’esport, quins cossos continuen invisibilitzats i quines pràctiques encara estan travessades per prejudicis capacitistes.
En aquesta línia Aspromvise té una línia molt clara i el missatge que porta des de fa temps això ho demostra, l’esport com a ferramenta educativa per construir un món on la diversitat siga un valor. Com deia Marta Córdoba en acabar la seua ponència “una societat més justa es construeix, precisament, quan la diversitat deixa de ser una excepció i es converteix en un valor compartit”.
